Criar-se a un poble

 La mirada retrospectiva de qui se sent agraït per haver crescut al món rural.

Em vaig criar a un poble, i em sento summament agraciat.

Afortunat, perquè amb pocs mesos de vida ja em vaig acostumar a conviure en un entorn calmat, relaxat i assossegat.

Beneficiat, perquè de ben petit vaig aprendre a anar en bici al mateix carrer on vivia, on els cotxes només circulaven de tant en tant.

Benaurat, perquè quan era un nen solia gastar totes les vesprades de l’any corrent i jugant lliurement pel poble amb els meus companys d’aventures.

Privilegiat, perquè el nostre camp de joc s’ampliava sovint a tot el terme municipal, on disposàvem de tot allò que la natura ens oferia a cada estació.

Afavorit, perquè la vida al poble ens va inculcar una manera de viure on el temps perd protagonisme en favor d’una existència més immaterial, mística i plena.

Venturós, perquè paraules com l’estrès, la premura, la urgència o la pressa van ser unes grans desconegudes per a mi durant molts anys. 

Joiós, perquè em vaig impregnar a fons de les tradicions rurals, de les arrels etnològiques, de la saviesa dels nostres majors, de l’estret contacte amb el camp i de l’estima per la natura.

Feliç, perquè la meva infància i la meva adolescència van transcórrer a un lloc màgic, instruidor i harmoniós.