El desenllaç
I de cop i volta ha caigut la nit. Sense avisar, sense demanar permís.
S’ha presentat després d’un capvespre colorit, amb el cel carregat de
núvols pigmentats de fúcsia i ocre, entre els quals el sol havia tractat
d’acomiadar-se dignament.
Precedit d’una vesprada temblorosa i humida, on l’aigua s’havia
descarregat sobre les teulades en forma de gotes clandestines, furtives.
Anticipada per un migdia ventós, fent onejar la roba estesa com banderes
apàtrides, mentre els rosers de les balconades s’estremien amb angoixa.
A continuació d’un matí radiant. D’eixos en que el temps sembla aturar-se
per donar pas a la vida, per afavorir el lliure trànsit dels esdeveniments.
I avançat per una alba esplendorosa i vibrant. De les que donen la
benvinguda al dia amb plenitud i majestuositat, amb l’astre rei despertant-se
per llevant i saludant tothom.
Bona nit.