Inspiració

 Passejar pot convertirse en una activitat profundament reparadora i il·luminadora.

Sóc de passejar. Sóc de caminar pausadament per qualsevol lloc. Sóc de fer-ho sense pressa, deixant que els pensaments vagen fluint poc a poc.

És un ritual agradable, grat i plàcid. Que comença per la necessitat d’estirar les cames i d’activar la circulació. Que em permet omplir els pulmons d’aire pur, sentint com penetra pel meu interior i com actua renovant la meva essència.

Que a hores diurnes m’exposa als raigs del sol, banyant el meu cos amb la seva tebiesa. Que quan vaig per un entorn natural em xopa d’olors silvestres, d’imatges vegetals i de música animal. 

Que a hores vespertines invita a la meva ment a relaxar-se de cara a la nit; a cercar la serenitat i l'equilibri que l’ànima precisa quan s’arrima el final del dia.

Que a qualsevol hora del dia m’ajuda a mirar la realitat amb ulls perifèrics, enfocant els problemes quotidians amb una perspectiva moltes voltes reveladora, aclaridora i mitigadora.

I que de forma quasi miraculosa ocasionalment m’obri les portes de la inspiració, oferint-me reflexions inèdites, brindant-me idees creatives i regalant-me propostes estimulants.