Persones úniques
La meva singular trajectòria professional m’ha donat l’oportunitat de
conèixer mútiples tipologies de persones, amb caràcters i maneres d’afrontar la
vida molt diferents. D’entre totes aquestes persones, n’he trobat unes poques
de les que jo anomeno “exclusives”.
Són éssers humans que porten una aura invisible que els fa realment
especials. Persones amb una alta capacitat de magnetisme, però no pel seu
aspecte físic, ni per la seva presència natural. Aquesta gent destaquen per
altres atributs molt més inapreciables a simple vista, però que de seguida
capten l’atenció de qualsevol interlocutor.
Són les bones persones. Son aquelles que prediquen la bondat sense ser
conscientes que ho fan, que la porten com a estendard sense notar la seva
càrrega i que l’exerceixen dia a dia sense demanar mai res a canvi.
Son persones nobles, de les que van sempre de cara. De les que tenen un
gran sentit de l’honradesa, del civisme i de la justicia social. De les que es
mostren sempre generoses amb el seu temps i amb la seva energia, per aportar el
millor d’elles mateixes als que els envolten.
Són individus altament transparents, que no amaguen res, perquè no tenen
res que amagar. Vidres que trasllueixen una vida interior harmoniosa i afable.
Son exemples d’humilitat màxima. Es comporten sempre infravalorant les
seves virtuts, com si no formèssin part d’ells. Es neguen a destacar i a
presumir d’allò en què destaquen. I ho fan, no per aparentar modèstia, sino
simplement perquè és la seva manera de ser.
I definitivament són persones amb una educació exquisida. Una correcció
que cautiva per la seva senzillesa. Que es manifesta de forma espontània. Que
es mostra a tothom per igual, sigui qui sigui, i siga quina siga la seva
condició social. I que sedueix esplenderosament fent sentir l’altre com una
èsser realment especial, com algú molt afortunat. Són persones úniques.