Art i masses

 Veig aquesta imatge, i m’assalten un bon grapat de preguntes.

És possible gaudir d’una obra d’art enmig de tanta gent? Es pot admirar la bellesa d’un quadre amb nombroses persones al voltant? Hi ha alguna manera d’aiïlar-se de la presència aliena en una situació així?

És factible connectar amb allò que ens ha volgut transmetre l’artista? Es pot arribar a entendre el significat de la representació i d’allò que suposa en termes històrics? Cap la possiblitat de captar una mínima part de l’horror que s’escenifica a través de les múltiples figures dibuixades?

Com pot l’espectador evadir-se i fixar-se, per exemple, en la col·locació dels elements dins del quadre, o apreciar els matisos del pinzell i les gradacions dels colors grisencs? Com absentar-se per mirar més enllà de les formes abstractes i per jutjar amb claredat els fets narrats a la pintura? Com fer-ho per establir un diàleg íntim amb l’obra o amb l’autor, o per empatitzar amb els protagonistes reals?

Com pot un, acompanyat per tantes mirades pròximes, impressionar-se per la magnitud del que està veient, afligir-se al contemplar tant de dolor, commoure’s o emocionar-se? Sembla difícil, tot plegat, no?