Companys entre parades

 Durant l’itinerari vital convergirem amb multitud de gent, majoritàriament gent de pas.

Naixem, i als pocs segons ens fan pujar al tren de la vida, on coincidirem amb nombrosos acompanyants.

Seran molts els viatgers que ens trobarem al llarg del recorregut. Seran incomptables les persones que es relacionaran amb nosaltres, que ens oferiran fragments de la seva identitat, que ens nutriran amb la seva essència.

Però només uns pocs romandran sempre al nostre costat, dins del nostre mateix vagó. La gran majoria seran companys entre estacions. Passatgers ocasionals que pujaran i baixaran del tren. Motxillers provinents d’altres trajectes amb qui compartirem destí de tant en tant.

Encara que la seva compareixença no serà banal. Aquestes persones ens aportaran noves perspectives; modelaran el nostre caràcter; s’aproparan a la nostra parcel·la; grataran les nostres vestidures; obriran esquerdes a la nostra superficie; palparan les nostres debilitats; penetraran a la nostra consciència; ens ensenyaran valors desconeguts; educaran els nostres sentits; cultivaran el nostre temperament; ens pringaran de saviesa; definiran la nostra naturalesa i conformaran la nostra forma de ser. Aquests éssers formaran sempre part de nosaltres. I esdevindran, infinitament, ànimes que il·luminaran la nostra vida.