Eufòria
Resten només dos kilòmetres per a la meta. Vas en una posició
indeterminada, però et dona igual. Corres amb el ritme cardíac accelerat. Estàs
respirant impulsivament, agitadament. Notes les venes dilantant-se al màxim.
Les cames et demanen parar; ho estant fent des de fa ja una boma estona. I al
girar la corba veus l'arc d'arribada, eixe que portes esperant des de fa
infinits kilòmetres. Al poc, el creues, i et sents enormement feliç; triomfant.
Has estat estudiant molt. Aquell examen era important. Has dedicat
moltes hores. Has passat llargues jornades dins d'aquella biblioteca. Has
renunciat a bons moments d"oci, a sopars i dinars amb la teva gent, a
veure la teva sèrie favorita, a viatjar a aquella ciutat somniada. Has patit
els nervis del dia de l’examen, i acabes de rebre el resultat. I l'has aprovat
amb nota. Estàs extremadament content, exultant.
Portaves tres anys treballant a aquella empresa. Els primers mesos
havien sigut durs. Et va costar adaptar-te al ritme de treball i al nivell
d'exigència. Però ho vas fer. Vas perseverar i et vas convertir en
un empleat altament eficient i productiu; en un company exemplar. I la
recompensa va arribar en forma d'un magnífic ascens, que et va fer sentir
realment realitzat, ple de satisfacció.
Completar aquella cursa, superar aquell examen i aconseguir aquell
ascens et van generar un sentiment d'exagerada alegria i optimisme. I,
casualment, sempre va passar després d'un esforç prolongat, d’una entrega
absoluta, d’una gran dosi de tenacitat, d’una llarga partida contra tu mateix,
d’una consagració al teu objectiu, d’un creure en les teves possibilitats, d’un
donar el millor de tu… A l’acabar, et vas sentir eufòric, i va valer la pena.