La primera llum
Hi ha dies en què un es desperta amb una llum especial. Una d’aquelles
jornades escollides pel destí que s’inaguren quan una claror afectuosa i llustrosa
penetra pels vans de la vivenda, donant el bon dia amb inusitada eufòria.
Al moment, obris el ulls i perceps una bufada d’aire que t’ompli els
pulmons d’optimisme. És una sensació de
suma alegria, de plena delectació. Una ebullició repentina de felicitat que et
provoca un benestar com poques vegades has sentit.
Inexplicablement, experimentes una intensa pau interior que et resulta
tan inversemblant com delitosa. I no vols que aquell instant s’acabi mai.
Desitges que duri eternament. I tractes de retenir-lo, d’assaborir-lo, d’espremir-lo
i de treure-li tota la substància.
Així que et quedes allà estirat, deixant que la teva ànima s’inundi de
satisfacció, recreant-te en la teva fortuna. Conscient que has estat premiat
amb un regal de la providència, dels que no tenen remitent ni causa coneguts. I
simplement ho agraeixes i el fas teu.
Al remat, et lleves carregat d’entusiame i amb unes ganes de viure sorprenents.
l amb la il·lusió de tornar a despertar-te per una llum d’aquelles seductores i
encisadores.