Per què escriure?
Escriure aquest blog m’ha fet reflexionar sobre el propi fet d’escriure.
M’he preguntat per què ho faig; quines són les raons que em fan dedicar temps a
açò; què m’aporta l’acte mateix de l’escriptura. I he tret una sèrie de
conclusions ben esclaridores i gratificants.
En primer lloc, escriure m’invita a aïllar-me i a desconnectar del món.
A apartar-me de la realitat i de les preocupacions quotidianes. Paral·lelament,
en posar-me davant del teclat, sento com em vaig relaxant paulatinament,
entrant en un estat de calma i serenitat molt agradable. Podria dir que, en
aquest sentit, escriure em resulta un tant terapèutic i sanador.
Des de la vessant més tècnica, l’escriptura m’ajuda a estructurar els
meus pensaments i a ordenar les meves idees, per poder plasmar en forma de
lletres allò que tinc al cap. Al temps que em força a fer un exercici memorístic
constant, furgant entre els records i percepcions, en pro de modelar allò que
vull argumentar. Tot plegat, és una mena de gimnàstica mental molt saludable.
Però, per a mi, la part més enriquidora és la relacionada amb la
composició del text i amb la inventiva. Escriure em proporciona una via
d’expressió per manifestar allò que porto dins, allò que m’intriga o que em
fascina. Es una manera molt subjectiva de comunicar els meus raonaments,
extraient tota seva la substància. A més, em dona peu a desxifrar millor el món
i a entrendre el que penso, enfocant la realitat des d’una perspectiva lateral
que il·lumina el meu judici.
Pero aixó no és tot. Aquesta activitat esdevé altament creativa, ja que
m’insta a cercar fòrmules alternatives i variades per contar el que em passa pel
cap, recurrint a enfocaments heterogenis i activant la meva imaginació fins a
límits inexplorats. És, sens dubte, una tasca extraordinàriament estimulant,
tant que a vegades arribo a emocionar-me durant el procés, gaudint com un nen
quan pinta un dibuix amb aquarel·les.
El resultat és una enorme satisfacció per haver creat quelcom propi,
inèdit: quelcom que és purament meu. Amb major o menor encert, quan un escriu
està inventant una manera única d’interpretar la realitat, està aportant una
visió exclusiva de la vida.
Crec, estic convençut, que tots portem un escriptor a dins. Només cal
trobar-lo, rescatar-lo i treure’l a la superfície.