Plaer

 Viatjar fins a llocs inenarrables està a l’abast de tothom.

És dissabte, són les nou del matí. M’he alçat del llit fa ja una estona, mogut per la rutina setmanal. He degustat unes tostades regades amb suc de taronja i succeïdes per un intens café coronat de llet.

Penso en ell, i sé que ell pensa en mi. L’última vegada que vam estar junts era de vesprada, a punt de caure el sol. Haviem estat intercanviant impressions, parlant de les nostres coses. Ell es va mostrar molt més obert i explicatiu, com quasi sempre sol passar.

I en això que el veig. Està mig tombat al fons del menjador, a prop de l’aparador. M’aproximo amb cautela, sense fer massa soroll. El miro curiós. Em pregunto que em contarà avui. Deixo passar uns minuts, i finalment l’agafo: és el meu llibre. El que m’està il·lustrant des de fa uns dies.

M’estiro al sofà, palpant la seva armadura amb la mà esquerra. El fregar dels dits pel seu llom provoca un suau i tímid so, com el de la brisa estival. Mentre el sentit de l’olfacte m’envia una fragància familiar: a arbre generós, a fusta educadora, a paper expert. Obro el llibre, i em transporto a una altra dimensió.

Durant el següent lapse de temps entro en un túnel d’emocions absorbents. En breu, noto una creixent serenitat, inoculada ja des de les primeres línies Aquesta calma m’indueix a un estat de profunda harmonia interna, d’insondable placidesa que pacifica paulatinament tots el meus sentits. Tot seguit, sento com m’abstrec de la realitat, evadint-me de tot el que m’envolta i penetrant en un món d’agradable somieig, on la vida que jo conec deixa d’existir i és substuïda per un univers d’històries suggerents, captivadores. Al temps que em va assaltant una poderosa excitació, un incontenible frenesí espiritual instigat per la narració, que em trasllada fins a una catarsi total. I em sento lliure, sobirà de la meva vida. I recordo, una vegada més, que llegir em produeix un immens plaer.