Som versions
Som versions: còpies de nosaltres mateixos que presentem als altres
segons les circumstàncies. Som rols que interpretem a la vida de forma quasi
inconscient.
Tenim la versió domèstica, la de casa, la familiar. És la que representem
com a fills, parelles, pares o germans. És la que més temps ens ocupa, la més
natural i la més veraç. Amb ella ens trobem còmodes, podem ser sincers i mostrar-nos
tal com som.
Està la versió social, la del nostre cercle d’amistats. En aquest cas el
nostre comportament varia segons el grau
d’afinitat, però normalment tractem de ser afables, considerats, empàtics,
disposats a arrimar el muscle quan fa falta. Ens agrada pensar que som bons
amics i mirem de ser-ho.
Poseïm també una versió professional, vinculada a les nostra feina. Aquí
actuem més. Volem ser companys respectuosos, treballadors diligents, caure-li
bé al nostre superior. Es la versió més elaborada que disposem, ja que és
resultat de la nostra educació, formació i experiència al llarg de la vida; del
nostre aprenentatge vital.
No podem oblidar tampoc la nostra versió ociosa. El nostre jo més lúdic,
el que està alliberat de les obligacions. Es la que ens obri la porta a
practicar aficions que ens satisfan, que ens motiven i que ens omplin. I sol
ser la part més sorprenent de nosaltres. Podem arribar a ser excel·lents
nedadors només a base de constància, o tindre una habilitat especial per a
pintar sense haver estudiat belles arts.
I per últim disposem d’una versió secreta, íntima. La que ens reservem
només per a nosaltres. La que ens permet allunyar-nos de l’escenari i treure’ns
totes les disfresses. Aquesta és la més autèntica, la més genuïna. La que veiem
a través del mirall. La que ens torna vulnerables i forts alhora. La que ens fa
únics, inimitables.
El més sorprenent és pensar que cada dia escenifiquem tots aquests papers
de manera automàtica, adaptant-nos als diferents ambients amb absoluta
normalitat, aliens a aquesta realitat tan extraordinària.