Entre dues aigües
És molt habitual. Tristament corrent. Sovint
comentem l’error d’etiquetar les persones sota un únic criteri, de mirar-les
des d’una sola perspectiva, de classificar-les amb un simple adjectiu.
I si ens aturéssim a observar-les amb més
profunditat? I si ens fixéssim de forma més curosa en com són realment? Possiblement
ens sorpendriem al veure que tots nosaltres som éssers veritablement complexos.
Som individus composats de moltes aristes, modelats amb molts matisos i pintats
de mútiples colors.
Podriem dir, per exemple, que no hi ha ningú
absolutament tolerant, igual que no hi ha ningú absolutament intransigent. Per
a bé o per a mal, tots combinem ambdues facetes dins de la nostra personalitat.
I el mateix podriem afirmar de la maduresa i la insensatesa, que s’alternen gradualment
dins del nostre caràcter. O fins i tot de la bondat i la malicia, dues compayes
de pis que habiten al nostre temperament tractant d’imposar-se una per sobre de
l’altra.
Som un compendi de nombroses qualitats
positives i negatives. Una mena de barreja on es confronten la sensatesa i la
imprudència, la solidaritat i l’egoisme, la generositat i la garreperia, la
tendresa i la grosseria, la noblesa i la hipocresia, el romanticisme i la racionalitat.
En tots nosaltres conviuen la intel·ligència i
la ignorància, la lucidesa i la ingenuïtat, la genialitat i la simplicitat, la
humilitat i la pedanteria. Estem esculpits amb materials que fusionen
professionalitat i negligència, dedicació i ganduleria, planificació i desordre,
premeditació i improvisació. Som, en suma, com un batut compost de quantiosos i
saborosos ingredients, a cadascú més interessant.
La nostra identitat sempre es troba navegant
entre dues aigües, nedant cap a una o cap a l’altra segons siguin les
circumstàncies de cada moment. Per això, pot ser seria millor abstenir-nos de
jutjar als altres a la lleugera, no almenys abans d’entendre’ns adequadament a
nosaltres mateixos.