Il·lusió

De les emocions conegudes, tal volta aquesta siga la més enriquidora.

És la salsa de la nostra vida; el condiment dels nostres sentits; l’edulcorant dels nostres anhels. És la matèria primera amb la que s’el·laboren els nostres somnis. És aquella emoció que sentim quan s’apropa un esdeveniment desitjat.

És el formigueig que experimentem quan hem de sortir de viatge a un lloc especial, un d’aquells indrets que hem estat llargament imaginant. O quan estem a punt d’arrencar unes vacances tan ambicionades com necessitades.

Es la perspectiva en forma de desafiament que ens genera un nou projecte professional, o un repte acadèmic del que sabem segur que estimularà el nostre intel·lecte. O la proximitat d’un fet extraordinari per al que ens hem estat preparant durant tant de temps, tal volta una cursa, o una competició artística.

És la dolça expectació davant una trobada amb un grup d’amics amb qui fa temps que no coincidim; un retrobament ansiat per la nostra consciència amb éssers que estimem per damunt de tot. Igual que ens regodeja la visita d’algú que ha desaparegut de la nostra vida per retornar amb vehemència.

És l’entusiasme que s’apodera de nosaltres quan volem adquirir quelcom pel que sospirem amb fervor i que ens aportarà benestar, ja siga un moble per a la casa, un vehicle o una peça de vestir. El mateix arravatament que ens fa volar quan estem a punt de començar un nou llibre, una nova aventura per al nostre pensament.

És la meravellosa sensació d’estar esperant una data especial, de convidar a sopar algú a qui apreciem, de fer un regal carregat d’amor o d’iniciar una nova relació… Vivències, totes elles, que segellaran la nostra existència i que ompliran de bonança i complaença els nostres dies.