Rodant amb placidesa
Tinc ganes de conduir. Sento la necessitat de seure
al volant i començar a rodar. Hi haurà qui ho considerarà una activitat banal,
prescindible i insubstancial. A mi, en canvi, conduir em causa una enorme
satisfacció.
De bon matí, m’agrada pujar al cotxe i arrencar-lo
com qui engega el dia. El so mecànic del motor en fa automàticament entrar en
una altra dimensió. De camí cap on siga que vagi, em recreo amb la sensació de
despertar-me poc a poc, conduint en silenci sense pensar gairebé en res. A
aquesta hora, el moment de glòria arriba quan apareix el sol per l’horitzó, traient
el cap a l’alba amb delicada timidesa, com qui no vol fer soroll per no
perturbar als convivents. En suma, és com una fòrmula màgica que ens obsequia
ben d’hora amb una mirada vital optimista i carregada d’energia positiva.
Si la durada ho permet, sempre existeix la
possibilitat de distreure’s amb una tertúlia radiofònica d’interés. Per a
molts, és només al cotxe i exclusivament al cotxe on realment es gaudeix
d’escoltar la ràdio. Pot ser sigui per tractar-se d’una rutina adquirida des de
ben petits, qui sap. Tot i que no és l’únic que ve de gust escoltar. La bona
música al cotxe sona millor, molt millor, sense cap dubte. Delectar-se amb una
cançó melòdica mentre es conduiex pot resultar realment emocionant i
alliberador. Algú no ha cantat mai al volant?
Quan el trajecte és més llarg, conduir
adquireix un caire més trascendental encara. És un mètode asombrós per a
serenar el sentits i relaxar l’esperit. La visió del paisatge canviant al llarg
de la carretera contribuieix paulatinament i quasi miraculosament a viatjar cap
al propi interior i a retrobar-se amb un mateix, amb el jo més íntim que tots
portem dins. Esdevé una via tremendament efectiva per a regenerar el
subconscient, obrir la perspectiva i restar importància i trascendència a les
preocupacions quotidianes.
I quan això passa, quan un aconsegueix
connectar amb la seva essència, el viatge obri la porta del records, portant a
la nostra memòria vivències passades delicioses i experiències entranyables que
teniem per oblidades. La divagació pot portar-nos fins i tot a imaginar
històries increïbles, versions de la nostra realitat tan sorprenents com fascinants,
amb finals tancats, o oberts… com el que tanca aquesta reflexió.