Aquí i ara
De vegades succeeix. No és res natural ni comú.
No resulta gens freqüent que passi. No esdevé previsible ni usual. I
precisament per això, quan ocorre, resulta tan encisador.
És un instant que et sorpren, com si algú de
sobte et portés un obsequi insospitat. Una situació que t’agafa amb el peu
canviat, com si l’atzar hagués decidit donar-te un ensurt de bones maneres; com
si els astres aquell dia haguessin pensat expressament en tu.
Succeeix quan en plena voràgine vital quelcom toca
a la porta del teu subconscient per refrenar el teu ritme i paralitzar
temporalment la teva activitat; per projectar un raig de llum sobre el teu
raciocini i enlluernar els teus pensaments. I en aquell precís segon t’asalta
una revelació que et mostra una realitat fascinant: la teva realitat.
Podria ocórrer quan estàs enmig de la plaça
central d’Estocolm a un viatge de negocis i prens consciència de que ets tu
veritablement qui és allà, i per allò et sents extremadament afortunat. O quan
obris els ulls al matí i aleshores recordes que aquella nit has dormit a un
refugi situat a gairebé tres mil metres d’alçada a l’epicentre de la cordillera
pirenenca, i aquella percepció et fa bufar de gratitud. O quan mires per la
finestra i veus al fons les muntanyes de Montserrat vigilant de lluny l’insitut
on tu t’has convertit en professor, en formador de persones, i aquella idea et meravella
tant com t’emociona.
Són moments breus però d’una profunditat
espiritual que s’apropa al misticisme, que et fan redescobrir-te a tu mateix i
mirar-te com si et miressis des de fora del teu cos. I així veure’t feliçment allà,
pletòric, amb tota la teva integritat.