Singularitat

 El que sembla una simple església es manifesta realment com un indret únic.

Abrera és una localitat del Baix Llobregat relativament recent. Dins del llarg període de la història humana, aquesta població de prop de dotze mil habitants no conserva pràcticament cap vestigi del passat. A la seva estructura urbana predominen les edificacions modernes i les construccions contemporànies.

Però ves per on que enmig d'aquest desert artístic s'enlaira un monument a la memòria, un record d'una època llunyana, un testimoni del pas dels temps, una reíiquia del passat, L'ermita de Sant Pere data del segle XI, del primer romànic català, quan els carrers encara no eren carrers, quan les voreres no s'havien inventat, quan les cases no s'atrevien a crèixer cap al cel.

Aquest edifici representa una singularitat estranya. Una joia entre un grapat de ferralla. Un tresor al fons d'un mar d'irrelllevància. Igual que un peix multicolor nedant envoltat de companys monotonals. Com un antílop de banyes daurades camuflat per la seva bandada. Similar a un turó rocós. que domina majestuós un territori sembrat de blat. I tots ells ens recorden que l'atracció prové de la diferència, que la grandesa radica en la peculiaritat i que la bellesa deriva de l’excepcionalitat.