El retorn

 Acabes de retornar a casa després d’uns dies fora, i es produeix un lapse sensacional.

Tot comença amb un gest mecànic, apagant el motor del vehicle. Hi surtes, descarregues l’equipatge i t’adreces cap a l’entrada. Sota la llinda de la porta, respires gradualment, gires la clau i accedeixes a l’interior.

El que ocorre llavors és insòlit i magnífic. Només creuar cap a dins, el temps comença a alentir-se. Perceps un aroma a intimitat, a familiaritat i a nostàlgia. Un grapat de records es condensen i corretegen veloçment per les teves venes, amuntegant-se a les portes de la teva memòria més immediata. Paulatinament, vas recorrent els metres que uneixen les diferents estàncies del domicili, impregnant-te de cada partícula d’aire que trobes. Olores fragàncies evocadores empapades de calidesa, de comfort i de seguretat.

És la teva llar, la que et va veure arribar la primera vegada carregat d’esperances, abarrotat de somnis. La que ha contemplat com t’has despertat cada matí per construir el teu món, per edificar des d’allà dins el teu projecte vital. La que t’ha proporcionat un refugi on guardar els teus desenganys, els teus anhels, les teves pors, els teus desitjos i les teves passions.

Inspires de nou, i aprecies llavors els matisos de les vivències que has gaudit entre aquelles parets, exhalant el nèctar del teu passat, assaborint el gust de les teves memòries…. Sents com et parlen els quadres, com et reverencien les parets, com et xiuxiuejen els mobles, com et reclamen els llibres de les prestatgeries… com si tots ells fossin part de tu. I et mostres agraît a l’eternitat per permetre’t retornar al teu indret preferit, a casa teva.