Recol·lectors
Els nostres avantpassats eren éssers recol·lectors.
Fa milers d’anys, l’antecessor de l’home es dedicava a conrear el camp. Vivia
en comunitats que subsistien gràcies al procés de recollida de tot allò que
aportava la terra: verdures, arrels, cereals… La recol·lecció era la base del
nostre sistema, l’element principal per a la nostra supervivència i la clau de
la nostra evolució.
Molts segles després, la situació no ha canviat
gaire. Actualment l’humà continua nutrint-se fonamentalment de tot allò que
recull, tot i que d’una altra manera. Les persones ens dediquem a arreplegar un
altre tipus de components, que van definint la nostra forma de ser. Des del dia
que venim al món, iniciem un cicle d’aprovisionament continu de coneixements,
experiències, aprenentages, vivències i històries personals.
A mesura que anem creixent, la nostra
personalitat es va construint amb tots aquests materials que ens anem trobant
pel camp vital: l’educació que rebem dels nostres pares, la formació que ens
regalen els nostres mestres, els valors que ens inculca la societat, l’essència
dels llocs que visitem, dels llibres que llegim, de les pel·lícules que veiem… Ens
condicionen considerablement els treballs que desenvolupem, els esports que
practiquem, els hobbies que gaudim o les habilitats que adquirim.
Som individus el·laborats amb les qualitats de
la gent que anem coneixent, amb l’estima dels nostres familiars, amb l’afecte
dels nostres amics, amb el pòsit que ens deixen les relacions sentimentals. Som
el fruit dels nostres encerts, dels errors comesos, de les nostres victòres i
dels nostres fracassos, de les decepcions i alegries que hem alternat. Som, en
suma, un compendi de tot allò que hem viscut, que hem descobert i que hem
experimentat. El resultat de tot el que hem recol·lectat al llarg del camí.