Renovació
La jornada no havia resultat còmoda. Res havia
transcorregut amb normalitat. La reunió amb els clients d'Itàlia s'havia
convertit en un tediós intercanvi de retrets i de recriminacions. A l'hora de
dinar, havia rebut la trucada de l'hospital per comunicar-li els resultats de
les proves, que el forçarien a rebre l'indesitjat tractament. Per rematar-ho, a
la tarda passà a recollir el cotxe pel taller i s'assabentà que l'assegutança
s'havia desentés del problema i que li caldria assumir totes les despeses de la
reparació.
Es tombà al llit. Eren les onze de la nit. El
pes de tot allò esdevingut el feia sentir exhaust, fatigat, derrotat, decebut, desvalgut
d’energia, impregnat de tristesa, saturat d’adversitats, carent de vitalitat i
buit d’optimisme. Per davant, una nit incerta, on l’angoixa podria aferrar-se a
ell com un virus maliciós que s’apoderara d’un cos malferit. Tot feia presagiar
que les hores succesives serien un turment per a la seva ment, impedint-li
descansar i allunyar-se de les seves pors.
Per sort, no fos així. Quan obrí els ulls,
respirà un estrany aroma a canvi. Alguna cosa havia modificat la seva percepció
de la realitat. Es trobava com restaurat per dins i per fora. Com renovat per
una poderosa força sobrenatural que havia transformat el seu esperit,
tornant-lo animat i vigoros. Sentia que tot el seu món cobrava forma de nou,
que cap de les desventures passades eren ni greus ni transcendentals. Que es
podrien solventar amb una bona dosi de serenitat i amb un petit pessic de sort.
La nit havia produït en la seva ànima un efecte regenerador, sanador. Havia
descomposat peça a peça tots els seus engranatges mentals i els havia tornat a
muntar de forma ordenada i armoniosa, col·locant cada neurona al seu lloc i
restablint el funcionament natural del seus estímuls. Una vegada més, havia
succeït. El cicle nocturn havia reparat el seu estat d’ànim, revitalitzant el
seu caràcter i aportant-li una nova visió de la vida carregada d’esperança, d’il·lusió
i de possitivisme.