Dies i dies
Tenim dies i dies. Hi ha jornades en que ens
despertem i tot sembla fluir positivament; tot va encarrilat com un tren d'alta
velocitat. Altres, per contra, pareix que els astres han conspirat contra
nosaltres, desarborant la nostra rutina i malbaratant el nostre benestar.
Tenim dies on el camí se'ns presenta pla i
lliure d'entrebancs, on cada esdeveniment succeeix quan correspon i on les
persones que ens anem trobant aparenten respectar-nos i fins i tot admirar-nos.
Així com tenim dies on el trajecte s'ompli d'obstacles i dificultats, on res
passa com ha de passar i on podem tindre la sensació de caure-li fatal a
tothom.
Algunes dates transcorren venturosament,
marcades per una dinàmica productiva i fructífera. Amb converses sembrades de
bones maneres, de paraules amables i de mirades optimistes. Amb moments
endolçats de tendresa, de complaença i d'entusiasme. Però igualment hem de bregar
amb dates que podríem ben bé raspar al calendari, que retallaríem gustosament de
les nostres agendes. Periodes temporals improductius i ineficients fins a
nivells inexcusables. On la banalitat i la trivialitat dominen els minuts i on,
rabiosament, res surt com desitjàvem.
En conseqüència, no tenim més alternativa que
adaptar-nos, que acceptar que aquests cicles formen part del joc i que estan
allà per recordar-nos que la vida és poderosament inestable. Per sort, també hi
ha dies intermedis, carents de polaritat, i són la gran majoria...