Contemplació
Podem mirar o no mirar. Podem aturar-nos i
observar o passar de llarg. Podem pausar-nos temporalment o continuar induïts
per la rutina.
El més recomanable, indubtàblement, és parar i
dedicar una estona a contemplar. A establir una connexió visual amb el paisatge
que tenim just davant. Interpel·lant els nostres sentits per a que s'obrin a
viure l'experiència, a gaudir de l'oportunitat que ens ha regalat la
providència.
Ens podem fixar en els colors de la vegetació, que ballen de tonalitats verdoses a grisenques u ocres, acompassats pels canvis
d'estació. En la presència monumental de les muntanyes, acostumades a presidir
el cicle de la vida des del seu tron imperial. En l'atmòsfera pintada pels
núvols, el grans vigilants del cel, tan discrets com omnipresents, tan humils
com presumptuosos.
I estem convidats a transitar per aquest procés
amb placidesa, aspirant cada partícula d'aire que trobem, capturant cada
minisegon al vol, robant-li al dia una petita porció del seu néctar més
deliciós: el temps.