Cinquanta exercicis d'introspecció
La idea en crear aquest blog era escriure de
tant en tant alguna coseta que em passés pel cap. Però vet aquí que ja he
arribat a les cinquanta entrades.
M'he adonat que escriure és una activitat que
s'alimenta d'ella mateixa. Que es nutreix de les idees ja expressades per
crear-ne altres de noves. Que ens porta a entendre millor el món en que vivim i
a descobrir interessants maneres d'interpretar-lo. I, com que tot escultor té les
seves figures preferides, rescataré aqui alguns retalls dels cinc subtemes del
blog.
M'he permés la potestat d'escriure sobre
emocions, aplicant una mirada curiosa i vitalista. Com podria mostrar aquest
fragment:
… La viuràs en recollir l’abraçada d’un amic a
qui fa temps que no veus, o en entendre el gest d’amor de la teva mare
quan et serveix el menjar, o en apreciar la generositat d'un pare qui juga
compulsivament amb el seu nadó, o en discernir la complicitat de dues germanes
repassant un àlbum de fotos familiar.
M"he recreat parlant de moments,
d'instants especials que podem gaudir eventualment. Com quan retornes després
d’uns dies a casa:
… El que ocorre llavors és insòlit i magnífic.
Només creuar cap a dins, el temps comença a alentir-se. Perceps un aroma a intimitat,
a familiaritat i a nostàlgia. Un grapat de records es condensen i corretegen
veloçment per les teves venes, amuntegant-se a les portes de la teva memòria
més immediata. Paulatinament, vas recorrent els metres que uneixen les
diferents estàncies del domicili, impregnant-te de cada partícula d’aire que
trobes. Olores fragàncies evocadores empapades de calidesa, de comfort i de
seguretat.
He tractat de descriure com som les persones,
com podriem ser o com ens agradaria ser:
… En tots nosaltres conviuen la intel·ligència
i la ignorància, la lucidesa i la ingenuïtat, la genialitat i la simplicitat,
la humilitat i la pedanteria. Estem esculpits amb materials que fusionen
professionalitat i negligència, dedicació i ganduleria, planificació i
desordre, premeditació i improvisació. Som, en suma, com un batut compost de
quantiosos i saborosos ingredients, a cadascú més interessant.
He contat històries, la majoria inspirades en
vivències personals. Una és aquesta:
… Nova York resultava fascinant, embriagadora.
Desprenia un poder de seducció tal que feia aflorar desenes d'emocions, des del
desconcert fins a l'encantament, des de la incredulitat fins a l'èxtasi. La
sensació era la de trobar-se enmig d'un set de rodatge de Hollywood, dins de
múltiples pel·lícules alhora. Només calia posar-se a la seva disposició,
deixar-se abraçar per les seves artèries i entregar-se a la seva màgia.
I he navegat entre diverses reflexions. Perquè,
si volem, podem reflexionar sobre qualsevol cosa. Com d’una ermita romànica
catalana:
… Aquest edifici representa una singularitat
estranya. Una joia entre un grapat de ferralla. Un tresor al fons d'un mar
d'irrelllevància. Igual que un peix multicolor nedant envoltat de companys
monotonals. Com un antílop de banyes daurades camuflat per la seva bandada.
Similar a un turó rocós. que domina majestuós un territori sembrat de blat. I
tots ells ens recorden que l'atracció prové de la diferència, que la grandesa
radica en la peculiaritat i que la bellesa deriva de l’excepcionalitat.
Continuarà….