GUIA D'ENTRADES
Al·legoria de l'amistat i dels seus rics ingredients.
No cal obsessionar-se en ser perpètuament feliços; no val la pena.
En condicions concretes podem arribar a commoure’ns per estar aquí, i ara.
Assossec: calma, quietud, tranquil·litat.
Oda al tedi i al sopor com a forma de viure ocasional.
Veig aquesta imatge, i m’assalten un bon grapat de preguntes.
En temps de restriccions pandèmiques, sempre ens quedarà el millor de nosaltres.
Quan la natura t'ompli sobtadament de goig.
Una felicitació de cap d’any inclusiva, nostàlgica i esperançadora.
Les xifres rodones merèixen sempre una celebració, i una reflexió.
Durant l’itinerari vital convergirem amb multitud de gent, majoritàriament gent de pas.
Quan ralentitzar els minuts és la millor de les opcions possibles.
Sobre el plaer del diàleg, un dia qualsevol, a un lloc propici.
La reflexió com a docent d'un curs acadèmic tan complex com extraordinari.
La mirada retrospectiva de qui se sent agraït per haver crescut al món rural.
Sortir de l’entorn habitual comporta riscos, però també ens obre portes inimaginables.
La nostra convivència es veu esquitxada per intervals desconcertants.
Els momens previs a l’inici em generen una expectació vestida de goig.
L’arribada de la foscor completa un cicle oscil·lant i trepidant.
Aquest corredor amaga històries fascinants.
Acabes de retornar a casa després d’uns dies fora, i es produeix un lapse sensacional.
Sobre l’estranya costum d’encasellar a qui coneixem o desconeixem.
Determinats individus posseeixen una magnetisme insólit.
La confiada espera, en ple confinament pandèmic, de qui anhela retornar a les seves muntanyes.
Qui no s’ha sentit alguna vegada eufòric?
El que hauria sigut un diumenge més es va transformar en una jornada irrepetible.
Com una simple rosella pot acaparar tot el protagonisme?
L’efecte apaivagador de la pluja pot sumir-nos en un ensopiment encisador.
És possible que una de les claus per entendre’ns siga observar el comportament d’un riu.
Precisem fer petits parèntesis per reorganitzar els nostres sentits.
De les emocions conegudes, tal volta aquesta siga la més enriquidora.
Pot ser que tinguem que imitar l'actitud dels infants al nostre dia a dia.
Passejar pot convertirse en una activitat profundament reparadora i il·luminadora.
Si ens miréssim des de fora entreveuriem alguna particularitat insòlita.
En ocasions l’aurora es presenta amb un obsequi inesperat.
L’infància ens facilita una manera de viure entranyable, que més tard trobem a faltar.
Un recull de raons molt personals i diverses.
Són uns quants els beneficis amagats darrere d’aquest ritual mil·lenari.
Tot gran esforç té la seva recompensa.
Algunes persones et fan sentir com algú especial, quan realment són elles les que marquen la diferència.
Viatjar fins a llocs inenarrables està a l’abast de tothom.
El que som és la conseqüència d’un curiós procediment acumulatiu.
El període que va del capvespre a l’alba sol tenir conseqüències excepcionals.
Afrontar les dificultats forma part del joc.
Meditant sobre un moment ordinari i alhora extraordinari.
L’exemple de com som capaços de malgastar quelcom tan plàcid i beneficiós.
El que sembla una simple església es manifesta realment com un indret únic.
Som una suma de múltiples personalitats interdependents.
Somniar pot esdevenir una forma de recordar, o de no oblidar.
Ella sempre és present, prop de nosaltres, flotant al nostre voltant.
El relat d’un oient radiofònic fa tremolar les ones.